Castell de Lluçà
El castell de Lluçà es troba situat al nord-est de l’església de Santa Maria de Lluçà, a la part alta d’un puig a 896 metres, des d’on domina una bona panoràmica.
El terme que defensava el castell de Lluçà, comprenia, a més de l’actual terme municipal de Lluçà, una part del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i la totalitat dels de Sant Martí d’Albars, Perafita i una part del de Prats de Lluçanès.
La primera notícia d’aquest castell és del 905 quan el bisbe de Vic, Idalguer, acudí a Lluçà a consagrar l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà. El castell tenia com a senyors eminents els comtes de Barcelona, que com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals; per la mateixa raó el castell sofrí alienacions entre membres de les famílies comtals.
Originalment el castell tenia planta gairebé triangular, totalment adaptada a la topografia del terreny, amb la base al cantó nord-est i el vèrtex al sud-oest, en un punt on possiblement hi havia una torre rodona, de la qual en resten unes poques traces de basament.
Les restes actuals del castell consisteixen en un pany de mur al costat de tramuntana del conjunt, d’una alçada de dos pisos, en la qual s’obre una finestra bífora que ha perdut la columneta i algun element. A l’extrem oposat, al cantó de migdia hi ha dues estances de planta rectangular de les quals la major, situada a llevant, era coberta amb volta de canó, avui esfondrada, en la qual s’obren dues portes, cobertes amb arc de mig punt perfectament adovellat. La seva façana nord, on hi ha les portes, és gairebé conservada en tota la seva alçada, mentre que la de llevant era colgada de terra i la de migdia pràcticament enrunada.
Sant Vicenç del Castell de Lluçà
L’església de Sant Vicenç es troba situada dalt del turó del castell de Lluçà, vers la seva banda nord-est, a pocs metres del que fou la fortalesa.
L’església és un edifici d’una nau de planta circular, amb el cantó de llevant format per un segment rectilini, on s’obre un absis semicircular, precedit d’un plec simple. Té un diàmetre de 6 metres i mig i una alçada en el seu centre de 5 metres. Del portal al fons de l’absis amida 8,5 metres. La nau és coberta amb una cúpula totalment circular i l’absis amb volta de quart d’esfera
Sant Pere del Grau
L’església de Sant Pere del Grau es troba situada en una petita elevació a uns metres a l’est de la masia del Grau.
Es tracta d’una edificació que ha arribat als nostres dies amb forces modificacions: es va suprimir l’antic absis i es va canviar la coberta per una volta d’aresta. Actualment és un temple de planta rectangular, rematat amb un absis també rectangular que hi fou afegit tardanament.
Sant Quirze de Tor de l’Espà
Sant Quirze de Tor de l’Espà es troba situat sobre un turó a l’est de la Tor de l’Espà a l’extrem nord del terme municipal.
L’actual església és una construcció del segle XVII tot i que conserva l’absis de l’antic temple romànic que es convertiria primer en una capella i després en la sagristia de la nova edificació.
Sant Cristòfol de Borrassers
Sant Cristòfol de Borrassers es troba situada en un punt elevat proper a la carena on passa el camí ramader, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
L’edificació actual és fruit de la profunda renovació que s’hi realitzà el segle XVIII. De l’antic temple en resten uns fragments de mur situats prop del temple, i altres elements que s’aprofitaren en la nova construcció, com el portal adovellat.
