Santa Maria de Lluçà
L’església de Santa Maria de Lluçà forma part del conjunt canonical del monestir de Lluçà.
L’església és d’una sola nau, molt ampla, capçada a llevant per un absis semicircular, que s’obre a la nau mitjançant un simple plec. Prop de l’absis, als murs de tramuntana i migjorn s’obren dues capelles que formen una mena de transsepte, baix i estret que són capçades per dues absidioles semicirculars, les quals no s’obren al cantó de llevant, com fóra el més corrent, sinó als extrems de tramuntana i de migjorn, tot definint una estructura tipològicament molt singular. La capella del cantó de tramuntana fou destruïda l’any 1765 per donar pas a la capella del Santíssim i a les escales d’un cambril que tenia el retaule de l’altar major.
Claustre del monestir de Lluçà
El claustre de Lluçà es troba situat al monestir de Lluçà, al cantó de migjorn de l’església de Santa Maria; és una petita peça que centra tot el conjunt arquitectònic.
De proporcions reduïdes i de planta irregular, actualment només té un pis d’alçada, ja que el pis superior fou suprimit en les obres de 1967. El claustre està format per quatre galeries, de desigual llargada, amb un total de 18 arcs sostinguts per 22 columnes amb 22 capitells, dos dels quals formats per dos daus de pedra. Les columnes són de proporció bastant esvelta i els arcs presenten una disposició força singular per tal com arrenquen a frec de l’aresta de l’àbac que corona la columna.
Pintures murals
Les pintures murals es troben situades a dues sales annexes al claustre de l’església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d’un dels millors conjunts de pintura catalana que marquen l’època de transició de la pintura romànica al fresc a la pintura gòtica sobre taula. Es varen executar durant el segle XIV i originalment es situaven a la part inferior de la volta del cor de l’església.
Les pintures es componen de set fragments murals de volum molt desigual. El seu autor – anònim- les va concebre com una gran composició única, amb un gran Crist o Pantocràtor al centre de la volta i dos retaules o conjunts a cada banda, depenent l’un de l’altre. La composició central del Pantocràtor presenta, dins un oval una mica deformat, la persona de Crist assegut amb una mà sobre una gran bola del món i beneint amb la dreta.