Escut Sant Agustí
El paisatge tan característic d’aquest altiplà combina les pastures amb les extenses boscúries de pi roig i rouredes i l’aprofitament extrem al pla de conreu de ferratges i cereals.
La persistència en l’activitat pagesa i ramadera de la majoria dels seus 101 habitants configura un panorama difícilment repetible que ofereix al visitant un marc propici per a les excursions, anar a buscar bolets i gaudir d’un bon àpat en algun dels seus restaurants, així com la seva oferta en allotjament rural.
Sant Agustí
Sota el Serrat de Ginestes i molt a prop del Collet de Sant Agustí s’hi descobreix, en el pas de la mateixa carretera cap a Alpens, el petit barri de Sant Agustí que dóna nom al municipi. Quatre cases comptades prop de l’antiga i ennoblida pairalia del Grau arrauleixen la petita església parroquial de Sant Agustí, un edifici molt antic que trobem ja documentat l’any 905 quan era parròquia sufragània de Lluçà. Malgrat les múltiples modificacions que s’hi ha operat durant el pas dels segles, l’edifici conserva encara alguns elements de factura romànica, especialment l’interior. Un ample campanar de cadireta confereix a l’església una personalitat especialment singular.
L’Alou
El carrer principal del nucli urbà, anomenat Alou, sorgí bàsicament durant el segle XVII a causa del pas per aquest indret dels ramats transhumans que hi feien parada, conserva encara el tipisme de l’arquitectura rural del període barroc. En el mateix carrer, s’hi troba l’edifici de l’ajuntament i, no gaire lluny, per sobre el mateix carrer, l’església de Sant Genís del Pi, que abans de l’any 938 pertanyia al monestir de Ripoll i el seu terme formava una jurisdicció autònoma com un alou independent del domini del castell de Daucastella de Sora. Avui l’església de Sant Genís és sufragània de la de Sant Agustí.
Santuari dels Munts
Des de dalt de la serralada dels Munts (1059 m) punt més alt del municipi, es divisa una extraordinària panoràmica: a ponent, l’altiplà del Lluçanès, a llevant, la vall de Torelló; a migdia, el Montseny i tota la formació prelitoral, i a tramuntana, el proper i majestuós Pirineu i l’emblemàtic massís del Pedraforca.
El Santuari dels Munts, que existia l’any 1170, presideix tota la contrada i és des de ja fa segles centre d’una important tradició mariana i popular. A l’església actual, edificada a finals del segles XVII com a culminació de la importància que prengué el lloc, s’hi venera una imatge de Santa Maria, obra romànica del segle XIII que fou restaurada l’any 1929.
Fira de l’Hostal del Vilar
Es celebra el dia 28 de setembre, és una fira que amb els anys ha esdevingut tot un referent per a la comarca del Lluçanès i que s’ha renovat amb el pas dels anys adaptant-se als nous temps sense oblidar les seves arrels agrícoles i ramaderes.
Actualment ha disminuït la presencia de bestiar, però podem trobar maquinaria agrícola i ramadera, amb les novetats del sector, parades de roba, alimentació, complements, joguines, artesania, parament de la llar, etc.
En les darreres edicions, s’han fet diferents activitats relacionades amb les feines tradicionals de la pagesia: munyir vaques a mà, embalar manualment, espellofar blat de moro, batre mongetes, esmolar …
Fires i Festes
Aplec dels Munts Dilluns de pasqua.
SOLC. Concert acústic als Munts Quarta setmana de maig.
Festa Major 25 i 28 d’agost.
Festa major dels Munts 5 de setembre
Fira de l’Hostal del Vilar 28 de setembre
Llocs d’interès
Església de Sant Agustí
Pantà de Sant Agustí
Santuari de la Mare de Déu dels Munts
Església de Sant Genís del Pi
Tornar a Pobles del Lluçanès