El Roure es troba documentat l’any 1326 i era posseït per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Pere Ferrer, possiblement hereu del mas Roure, va ser elegit el segon sots-veguer del Lluçanès. La masia es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi de Lluçanès.
El Roure està situat en un punt elevat a l’extrem superior del serrat del Moro, a l’est de la Riera i al sud-est del nucli urbà de Perafita.
Es tracta d’una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis fruit de múltiples ampliacions bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
