La Roca es troba documentada l’any 1188 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en indivís amb el monestir de Lluçà en època baix medieval. El 14 de setembre de 1381 Bernat de Rocha de la parròquia de Perafita firmava un manament de 5 sous amb poder del batlle del castell de Lluçà per la demanda feta per Pere de Clauso d’un deute de 50 sous. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l’any 1434 apareix la Roca de Perafita dins la batllia de Sant Martí d’Albars. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita.
La Roca està situada en un punt lleugerament elevat al nord-oest del nucli urbà de Perafita, al sud de la Mare de Déu del Remei.
Es tracta d’una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
