Santa Margarida de Vilaltella
L’església de Santa Margarida de Vilaltella es troba situada al sud-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, prop de la carretera BV-4601. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII pel tipus de construcció de la part inferior dels murs. L’edifici ha patit moltes modificacions. Els murs són de factura romànica fins a dos metres d’alçada i la resta és refeta posteriorment.
Timpà romànic
Aquest timpà és l’única resta de l’església romànica de Sant Pere de Perafita, substituïda al segle XVIII pel temple actual. Romangué fins a 1985 damunt d’una porta al costat de migjorn de l’església, a l’intempèrie. L’any 1987 fou col·locat en una fornícula a l’interior de l’església per tal d’evitar-ne la degradació total i es va recobrir de vernís. És de pedra marga amb forma semicircular de 100 centímetres d’amplada, 50 centímetres d’alçada i 20 centímetres de gruix, envoltat per una corniseta a tall de marc. La composició esculpida en baix relleu és senzilla, formada en la part central per la imatge de Crist en majestat (figura que només s’aprecia en una part), assegut, amb el nimbe cruciforme, voltada dels símbols evangelistes. Actualment es reconeixen els dos símbols col·locats a meitat superior del timpà: l’àliga de Sant Joan i l’àngel de Mateu. Els dos cossos que s’endevinen a banda i banda de la meitat inferior es suposa que corresponen als altres dos símbols dels evangelistes: l’àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc.