Perafita és un poble petit, però no per això deixa de tenir un quants llocs que podríem qualificar d’interès tant per la pròpia gent de Perafita com per la gent que ens visita, aquesta web fa un recull d’alguns d’aquests llocs en diferents entrades:
- Casc antic
- Les Masies
- Llocs d’interès
I dins de llocs d’interès: Monòlit de Jaume Puig, Pou de Ca les Monges, Camí ral Perafita-Ripoll, Camí ramader.
I aquestes entrades:
- Construccions religioses
- Jaciments i Balmes
- Natural
- El Castell
- Santa Margarida
Monòlit de Jaume Puig
El monòlit dedicat a Jaume Puig es troba ubicat en una petita zona jardinada a tocar de la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí, a l’oest de la plaça Sant Antoni i al sud de la rectoria i l’església parroquial.
Es tracta d’un monòlit de forma rectangular clavat al terra i envoltat per arbustos. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, orientada a la carretera. Aquesta inscripció, picada a la roca i pintada de color terrós, està formada per l’escut de Perafita a la part superior i la llegenda “AL / NOSTRE COMPATRICI / JAUME PUIG / + XI – IX – MDCCXIV / GUERRA DE SUCCESSIÓ” ocupant la part central.
Jaume Puig i Beuló (s.XVII, Perafita- 1714, Barcelona) participà activament en els fets de principis del segle XVIII que desembocaren en la Guerra de Successió. Fou un del firmants, juntament amb els seus fills Francesc i Antoni Puig i Sorribes, del anomenat Pacte dels Vigatans (17 de maig de 1705), document que donava poders als Doctors Antoni Peguera i Domènec Parera, per tal d’arribar a un Tractat d’Aliança amb els anglesos, el Tractat de Gènova (20 de Juny, 1705) per anomenar Rei al jove Arxiduc d’Àustria, el futur Carles III de Catalunya.
El 1705, Jaume Puig prengue la Ciutat de Vic i va proclamar com a Rei a Carles III. El 1706 va rebre honors de noblesa.
L’11 de setembre de 1714 va morir combatent a la barricada de la plaça de Palau.
Pou de Ca les Monges
El pou de Ca les Monges es troba adossat a la façana nord de la Casa de les Monges, en el carreró que comunica la plaça de l’església amb el camí que condueix al cementiri.
Es tracta d’un dipòsit que serveix per emmagatzemar aigua, format per una estructura de planta rectangular, amb els angles exteriors arrodonits, que arriba fins al primer pis de la casa; està construïda amb murs de pedra irregular amb morter coronada amb una barana de blocs de pedra treballada, delimitant un petit espai on es troba la boca superior del pou-cisterna. A la part superior del pou, al costat d’un accés del primer pis de la casa, hi ha la coberta del pou adossada a la façana per una banda i per l’altra sustentada per un pilar amb capitell motllurat. Sota la coberta es conserva el torn de fusta formada per un cos cilíndric amb llistons a la part central, que permetia pujar els poals plens d’aigua. Al costat d’aquesta estructura hi ha un accés emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1770 inscrita a la llinda.
Camí ral Perafita-Ripoll
El camí ral que conduïa des de Perafita en direcció a Ripoll surt del nucli urbà de Perafita en direcció nord cap al Castell, vorejant uns camps i passant per davant de la tanca d’entrada al recinte. D’aquí descendeix fent alguns revolts fins a l’hostal Nou i enfila costa amunt, en direcció nord, passant prop de cal Fusta fins enllaçar, a l’altura de la casa de Puigmajor, amb el camí ramader que condueix en direcció a l’Hostal del Vilar.
Camí ramader
El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n’Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s’hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l’altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d’aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l’Hostal del Vilar.
El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l’any.
Els camins ramaders neixen a l’edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l’estiu i retornar-los a l’hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l’edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar – que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d’elles es conservaven fins no fa massa temps. L’activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l’emplaçament d’hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n’atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d’altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.