Les masies formen part de la història del nostre poble i del nostre país.
Una masia és un tipus de construcció rural típica de Catalunya, i sobretot de la Catalunya Vella.
És típica de la població disseminada de pagesos o pastors distanciada de nuclis urbans. És l’edifici principal d’un mas.
Típicament tenen dues plantes, la inferior dedicada a les feines d’explotació agrícoles o ramaderes (amb espais pel gra, botes pels vins o el bestiar, per exemple) i la superior dedicada a l’habitatge. Això no és una norma estricta, sobretot actualment, i la disposició interna de les peces pot canviar considerablement entre masia i masia. Amb freqüència el bestiar és col·locat en construccions d’una sola planta annexes a l’edifici principal.
La pedra i la pedra picada són uns dels materials elementals de la majoria de construccions rurals, menys en els casos que fos molt difícil la seva obtenció. La pedra ha sigut, des de sempre, signe de bona edificació. Les seves característiques principals són la compacitat, la resistència i la durabilitat.
Cada família, segons les seves possibilitats econòmiques, comprava pedres picades amb diferents nivells d’acabats i d’ornamentació. D’aquesta manera, la sofisticació estilística dels elements dels marcs de pedra de les masies sovint representen el nivell social i econòmic dels seus propietaris. També podem diferenciar el tipus de pedra utilitzada segons la seva duresa. Els motius ornamentals realitzats a les pedres picades es feien seguint la tècnica escultòrica comuna de l’època. Les formes ben resoltes de les figures esculpides, sobretot en finestrals i portalades, demostren un bon domini de l’art figuratiu per part dels picapedrers i els mestres de pedra.
Actualment, les masies, són preuades per al turisme rural o com a casa de colònies, en oferir grans habitatges rústics allunyats dels nuclis urbans i propers a boscos i paisatges naturals.