{"id":5269,"date":"2014-05-20T19:51:56","date_gmt":"2014-05-20T19:51:56","guid":{"rendered":"http:\/\/perafita.eu\/?p=5269"},"modified":"2014-06-23T20:46:08","modified_gmt":"2014-06-23T20:46:08","slug":"esglesia-de-sant-pere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perafita.eu\/esglesia-de-sant-pere\/","title":{"rendered":"Esgl\u00e9sia de Sant Pere"},"content":{"rendered":"

Esgl\u00e9sia de Sant Pere<\/h3>\n

L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere es troba situada al nucli urb\u00e0 de Perafita. Es tracta d\u2019un edifici de grans dimensions de planta rectangular d\u2019una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, cap\u00e7ada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l\u2019esquerra del presbiteri. L\u2019edifici presenta teulada de doble vessant amb aig\u00fces a les fa\u00e7anes laterals i est\u00e0 constru\u00eft amb murs de ma\u00e7oneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes fa\u00e7anes presenten restes d\u2019arrebossat.<\/p>\n

La primera not\u00edcia que es t\u00e9 del lloc de Perafita data de l\u2019any 909, quan es cita l\u2019indret com a l\u00edmit de la parr\u00f2quia d\u2019Olost. L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere no apareix documentada, per\u00f2, fins l\u2019any 1074, en un testament dels senyors de Llu\u00e7\u00e0. L\u2019any 1121 es documenta per primera vegada la parroquialitat de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere tot i que \u00e9s probable que ja ho fos des de molt abans. El 1098 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Llu\u00e7\u00e0, havia cedit al monestir de Sant Joan de les Abadesses la dominicatura que tenia a Perafita, amb la casa que havia bastit prop de Sant Pere. La poblaci\u00f3 i el terme pertanyien a la demarcaci\u00f3 del castell de Llu\u00e7\u00e0 i la part de la parr\u00f2quia no integrada municipalment era de la demarcaci\u00f3 de Sant Boi de Llu\u00e7an\u00e8s, possessi\u00f3 tradicional de la mitra de Vic. Malgrat tenir el terme dividit en dos dominis prou potents, la parr\u00f2quia va conservar la seva independ\u00e8ncia, sense formar part del col\u00b7lectiu d\u2019esgl\u00e9sies vinculades al monestir de Llu\u00e7\u00e0, ni lligar-se a la parr\u00f2quia de Sant Boi, que en aquest segles ja era una parr\u00f2quia important.<\/p>\n

\"Perafita <\/a>
Perafita 1959 <\/div> <\/div>
\"esgl\u00e9sia\" <\/a>
Esgl\u00e9sia-2 <\/div> <\/div> <\/div>
\"Esgl\u00e9sia <\/a>
Esgl\u00e9sia de Sant Pere <\/div> <\/div> <\/div> <\/div> <\/div>\n

Aquest temple, que possiblement existia molt temps abans d\u2019apar\u00e8ixer documentat, fou refet en major o menor grau durant el segle XII; aquestes obres es dedueixen a partir de la pres\u00e8ncia en l\u2019esgl\u00e9sia parroquial actual d\u2019un timp\u00e0 rom\u00e0nic procedent de l\u2019anterior esgl\u00e9sia parroquial que sembla constru\u00eft del segle XII.
\nJa en el segle XIII hi havia en la sagrera de la parroquial un petit nucli de cases, origen de l\u2019actual poble de Perafita.
\nDurant el segle XVI calgu\u00e9 construir un nou campanar, degut al deteriorament del campanar rom\u00e0nic, obra que fou encarregada a un mestre d\u2019obres de Vic i en la qual col\u00b7laboraren econ\u00f2micament els pagesos del terme parroquial.
\nEn la segona meitat del segle XVIII un nou temple fou edificat per a substituir la vella esgl\u00e9sia rom\u00e0nica, petita i segurament afectada pels anys. De l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica sols en sobrevisqu\u00e9 l\u2019esmentat timp\u00e0. El nou edifici, constru\u00eft en estil barroc, no fou acabat fins a l\u2019\u00faltim detall, quedant per polir la fa\u00e7ana i el campanar. Un segle m\u00e9s tard, a 1863, es present\u00e0 un projecte \u2013obra de l\u2019arquitecte Elies Rogent- que pretenia acabar la fa\u00e7ana, canviar el coronament del campanar, construir una capella del Sant\u00edssim Sagrament, i posar una pica baptismal nova. Aquest projecte, malgrat haver estat aprovat pel bisbat i pel govern estatal, i estar les obres adjudicades per subhasta p\u00fablica, l\u2019any 1864, no es port\u00e0 a terme.
\nL\u2019any 1885 es comen\u00e7\u00e0 a parlar de canviar la ubicaci\u00f3 del cementiri, situat davant de l\u2019esgl\u00e9sia, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L\u2019any 1886 s\u2019inhum\u00e0 i se\u2019n constru\u00ed un de nou fora de la poblaci\u00f3; en el lloc de l\u2019antic cementiri es constru\u00ed la placeta i l\u2019escalinata d\u2019acc\u00e9s a la parroquial, i s\u2019arranjaren els voltants. El tema de la fa\u00e7ana es reprengu\u00e9 l\u2019any 1889, durant una visita pastoral, per\u00f2 tampoc en aquesta ocasi\u00f3 es realitzaren les obres.
\nDurant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat; van desapar\u00e8ixer nombroses imatges i ornaments, entre ells un magn\u00edfic retaule barroc que ocupava tot el fons del presbiteri. Acabada la guerra, la reparaci\u00f3 no es feu esperar, i a 1941, amb l\u2019esgl\u00e9sia ja rehabilitada, el bisbe Joan Perell\u00f3 bene\u00ed i consagr\u00e0 l\u2019ara de l\u2019altar major, que fou de nou consagrat l\u2019any 1965. Ens els anys noranta es varen realitzar obres importants en l\u2019esgl\u00e9sia parroquial; es va refer la teulada, es va pintar la nau, es pos\u00e0 calefacci\u00f3, etc. Entre els anys 1991-1993 Joaquim Busquets va executar una notable decoraci\u00f3 del presbiteri.<\/p>\n

Timp\u00e0 de Sant Pere<\/h3>\n
\"Timp\u00e0\" <\/a>
Timp\u00e0 <\/div> <\/div> <\/div>
\"Timp\u00e0-2\" <\/a>
Timp\u00e0-2 <\/div> <\/div>
\"Timp\u00e0-3\" <\/a>
Timp\u00e0-3 <\/div> <\/div> <\/div> <\/div> <\/div>\n

Aquest timp\u00e0 \u00e9s l\u2019\u00fanica resta de l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Sant Pere de Perafita, substitu\u00efda al segle XVIII pel temple actual. Romangu\u00e9 fins a 1985 damunt d\u2019una porta al costat de migjorn de l\u2019esgl\u00e9sia, a l\u2019intemp\u00e8rie. L\u2019any 1987 fou col\u00b7locat en una forn\u00edcula a l\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia per tal d\u2019evitar-ne la degradaci\u00f3 total i es va recobrir de vern\u00eds. Es tracta d’un monument molt excepcional i rar a la regi\u00f3, que va en la l\u00ednia del timp\u00e0 de la fa\u00e7ana principal de la catedral de Vic (avui en dia desaparegut) o els timpans de les esgl\u00e9sies de Sant Joan i de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses.
\nEl timp\u00e0 es troba situat a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere de Perafita. \u00c9s de pedra marga amb forma semicircular de 100 cent\u00edmetres d\u2019amplada, 50 cent\u00edmetres d\u2019al\u00e7ada i 20 cent\u00edmetres de gruix, envoltat per una corniseta a tall de marc. La composici\u00f3 esculpida en baix relleu \u00e9s senzilla, formada en la part central per la imatge de Crist en majestat (figura que nom\u00e9s s’aprecia en una part), assegut, amb el nimbe cruciforme, voltada dels s\u00edmbols evangelistes.<\/p>\n

Actualment es reconeixen els dos s\u00edmbols col\u00b7locats a meitat superior del timp\u00e0: l\u2019\u00e0liga de Sant Joan i l\u2019\u00e0ngel de Mateu. Els dos cossos que s\u2019endevinen a banda i banda de la meitat inferior es suposa que corresponen als altres dos s\u00edmbols dels evangelistes: l’\u00e0liga de Sant Joan i el lle\u00f3 de Sant Marc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Esgl\u00e9sia de Sant Pere L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere es troba situada al nucli urb\u00e0 de Perafita. Es tracta d\u2019un edifici de grans dimensions de planta rectangular d\u2019una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, cap\u00e7ada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l\u2019esquerra del<\/p>\n

Llegir m\u00e9s…<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1047,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","enabled":false}}},"categories":[66],"tags":[],"jetpack_publicize_connections":[],"aioseo_notices":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/perafita.eu\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/esgl\u00e9sia-2.jpg?fit=957%2C718&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4EvLW-1mZ","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5269"}],"collection":[{"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5269"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5269\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5292,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5269\/revisions\/5292"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1047"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perafita.eu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}