La Tria, antigament coneguda com Sunyera, es troba documentada l’any 1242 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Als segle XIV era del monestir de Lluçà i tenia adscrits el mas Coll i la masoveria de Fontrenó.
La Tria està situada en un punt lleugerament elevat entre els recs de la Tria i el de Santa Margarida a l’est del nucli urbà de Perafita.
Es tracta d’una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals (a l’oest de l’edifici) integrades al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.