Lluçanès

El Lluçanès

Comarca natural, no administrativa, formada per un conjunt de petits municipis plens d’encant, pau i contacte amb la natura.
Els municipis que conformen el Lluçanès són:
Dins la comarca d’Osona: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.
Dins la comarca del Berguedà: Santa Maria de Merlès
Dins la comarca del Bages: Sant Feliu Sasserra.
El Lluçanès, és una comarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Administrativament pertany a la comarca d’Osona. Dins la divisió administrativa de Catalunya està considerada com una subcomarca. Oficialment comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona.
El 4 de novembre de 2011, els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès,Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d’Albars trameteren al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.

Per veure el mapa El Lluçanès

Història

El Lluçanès rebé el nom del castell de Lluçà, documentat des del 905. En depenien els actuals municipis de Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, una part de Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i una part del terme de Sant Boi.
La segona entitat constitutiva del Lluçanès fou formada pel primitiu terme d’Oristà, que comprenia Oristà, Sant Feliu Sasserra, la Cirera, les parròquies de Relat i una part d’Olost.
Al principi del s XI la demarcació d’Oristà es dividí en les jurisdiccions de Tornamira i d’Olost, amb Santa Creu de Joglars, mentre que Sant Feliu Sasserra i el terme de Relat prenien autonomia.
Altres petites entitats que es consideraven del Lluçanès històric, com la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, Salselles, el Pi, Serradellops i el Toneu, Caraüll i Sant Pau de Pinós, formaren jurisdiccions autònomes.
El nucli del Lluçanès es formà de la fusió dels dominis de Lluçà i d’Olost-Tornamira: la part sotmesa al castell de Lluçà estigué en mans dels magnats cognomenats Lluçà, refosos el 1256 amb els Saportella o Portella, i mes tard amb els Fenollet, vescomtes d’Illa; les jurisdiccions d’Olost i Tornamira passaren, a mitjan s XIII, als Peguera, successors dels antics cavallers Olost.
El 1376 ambdós termes es fusionaren, amb Ramon de Peguera, senyor de la baronia de Lluçà i dels termes d’Olost i Tornamira.
Des del 1396 la història del Lluçanès és d’una constant tibantor entre els barons i llurs súbdits, que volien formar una sotsvegueria sotmesa al rei.
El 1438 Ramon de Peguera féu donació dels seus dominis al seu nebot Galceran de Pinós i de Fenollet; amb aquest, la lluita, que estigué a punt de solucionar-se favorablement als súbdits el 1449, prengué una nova virior, i acabà el 1464, en obtenir el baró la jurisdicció total al Lluçanès, situació que es mantingué fins el 1611, a desgrat de nous intents d’emancipació, dels anys 1474 i 1491.
Finalment, el 1611 el baró vengué al rei i a la Universitat de prohoms del Lluçanès tota la seva jurisdicció, i així es pogué crear la desitjada sotsvegueria de Lluçanès.

Programa racons, de RTVE a Catalunya, dedicat al Lluçanès

http://www.rtve.es/alacarta/videos/racons/racons-llucanes/1205499